Sàpiens Publicacions
SàpiensDescobrirCuinaTime Out

5 coses per fer a l’agost

23 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

Encara falten uns quants dies però com que un ja està a punt de plegar per marxar de vacances, us deixo una llista amb cinc coses per fer a l’agost si us quedeu a Barcelona. En trobareu moltes, moltes més, al Time Out que es publicarà el 4 d’agost. De moment, unes idees:

Cantar Free amb Ultra Naté

L’agost és el mes del Circuit Festival. El gran festival gai i lèsbic que organitza Matinée portarà a la ciutat més de 50.000 persones. Hi ha 30 festes programades. La primera serà el 31 de juliol a la Fira de Barcelona i comptarà amb la diva del house Ultra Naté com a convidada. Sí, aquest any també ha publicat nous remixos del seu tema fetitxe, Free. Escalfeu la gola: cause you’re freeeeeee to do what you want to do, you’ve got to live your liiiiife…

Remullar-se a l’Illa Fantasia

El dimarts 10 d’agost, i també dins del Circuit, el parc aquàtic de Vilassar de Dalt tornarà a obrir les seves portes al públic LGTB. S’esperen més de 8.000 persones en la festa gai a l’aire lliure més gran d’Europa. Tobogans, piscines d’onades i house. Una experiència que val la pena viure, com a mínim, una vegada.

Refrescar-se al cine

I seguim amb el Circuit (que a molts els salva l’agost). El cine Maldà acollirà a partir de dissabte 30 de juliol i fins el dia 8 d’agost un cicle de cinema gai i lèsbic que s’organitza dins del festival de Matinée. Es podran veure en pantalla gran clàssics com La ley del deseo de Pedro Almodóvar o Mi Idaho Privado de Gus Van Sant. També es projectaran unes quantes pel·lícules d’origen asiàtic com Happy togheter de Wong Kar-Wai o Beautiful boxer d’Ekachai Uekrongtham. I es podrà petardejar un cop més amb la projecció de films com Las aventuras de Priscilla, reina del desierto de Stephan Elliot.

Visitar la terrassa d’un hotel

Barcelona està plena de terrasses interessants que s’han de descobrir. Cada cop és més freqüent que els hotels obrin les seves i deixin als no-clients gaudir de les seves piscines. L’Hotel Axel és un clàssic i el seu Sky Bar estarà obert pràcticament tots els dies de l’estiu. Abans que acabi el mes de juliol, encara us podeu acostar a l’hotel Villa Olímpica Suites a provar la proposta aquàtica del Razzmatazz. L’hotel Me continuarà acollint festes gais: el dissabte 31 de juliol la nova festa Superflu i el diumenge 15 d’agost la Summer Camp organitzada per la guia online 60by80. Els fans de la música disco també es poden acostar el diumenge 1 d’agost a la nova edició de l’Athletic Disco Club a l’hotel Barceló Raval.

Intercanviar unes paraules amb un actor de Jalifstudio

Comença a ser una tradició. A mitjans del mes d’agost la productora porno amb seu al Raval Jalfistudio organitza una festa d’aniversari a la discoteca Metro. Jalif i els seus nois no tenen manies i l’acaben muntant grossa amb els seus espectacles i la seva gran sociabilitat. Si voleu conèixer de prop a Manuel Roko o Macanao Torres, entre d’altres,  el dia 18 d’agost els trobareu al club del carrer Sepúlveda.

Molt bon estiu a tothom!

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print

El Museum, de festa

22 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

Aquest dijous un dels locals més populars del Gaixample celebra el seu aniversari. El Museum, el vídeo bar del carrer Sepúlveda, compleix dos anys. Va haver-hi un temps que no era possible mirar l’últim videoclip de Lady Gaga en una sala decorada amb quadres de Goya…

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print

Corinne Bailey Rae al Teatre Grec

22 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

Acostuma a explicar Corinne Bailey Rae a les entrevistes que el dia que la van trucar per dir-li que havien trobat mort al seu marit anava en un taxi per Leeds. Un policia la va avisar del que havia passat i la va citar en un punt concret de la ciutat. El cotxe va haver de fer un gir de 180 graus. El mateix va passar amb la seva vida en aquell moment. En un instant, tot va canviar.

Després d’una aturada, Bailey ha tornat a la carretera. Està de gira presentat The Sea, un disc impregnat de tot allò que li ha tocat viure en els darrers temps. Aquest dimecres el va presentar al Teatre Grec. I va ser una meravella. Fa uns anys la vaig veure presentant el seu primer treball al desaparegutt Espai Movistar del Fòrum i em vaig trobar una noieta jove amb molt talent però encara vergonyosa. Ahir vaig veure una dona amb moltes taules i un gran futur.

L’artista britànica va sortir a l’escenari vestida amb un elegant vestit lila (o era blau?), va saludar amablement i es va posar a cantar. I tothom va callar. Tothom es va centrar en sentir la seva veu. Va cantar pràcticament totes les cançons del nou disc i temes com Are You Here o
 I’d Do It All Again que en directe van agafar un altre dimensió que no tenen a la gravació. També va recuperar cançons antigues, que van ser molt ben rebuts pel públic. Al final, després de la bonica cançó que dóna nom al seu disc, va acabar amb una delicada versió del Que será, será que va popularitzar Doris Day. Pell de gallina. Un concert per recordar.

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print

Les urpes de les Panteres

20 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

Entre les moltes seccions que té el Club Esportiu Panteres Grogues hi ha un grup teatral. Es diu Urpes-T i existeix des de fa tres anys. Aquesta companyia està formada per membres amb inquietuds artístiques d’altres seccions del club.

Tot va començar l’abril del 2007 quan es va organitzar un taller de teatre. Aleshores va sorgir un grup estable que ha anat fent representacions, com a mínim, un cop a l’any. L’any 2008 es van atrevir a pujar a l’escenari amb una obra, Vides Privades de Noel Coward, que van estrenar durant els Eurogames. L’any passat van representar una versió de El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. I aquests dies estan presentant la seva última producció, Meg Ryan ha mort, una comèdia romàntica sobre el desamor escrita per Yannick Garcia i Jumon Erra, que és també el director del grup.

Precisament, aquest dimarts es representa per últim cop. Serà a les 20.30 h a les Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8). Si els voleu descobrir, no us els perdeu.

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print

L’art de Zachari Logan

19 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

A partir de l’1 d’agost es podrà veure a Barcelona l’exposició Duality de l’artista canadenc Zachari Logan. La mostra forma part del programa del Circuit Festival que -tot i que ho sembli- no és només una sèrie de festes sense parar. També hi ha unes quantes activitats culturals previstes. I algunes no estan gens malament. Una d’elles és aquesta exposició d’un artista fins ara inèdit a Espanya.

Logan utilitza el seu cos com a subjecte i objecte de totes les seves obres. A les seves pintures sempre apareix despullat, amb els seus altres jo. Són imatges contemporànies (el podem veure amb texans, amb ulleres o amb el seu gat) i molt realistes. Al mateix temps el seu estil recorda als clàssics i això fa que sigui encara més interessant. De fet, el pintor reconeix sentir-se inspirat per personatges com Caravaggio, el seu artista favorit.

Les seves obres són de gran format i costa deixar de mirar-les. De fet, al veure les seves pintures, em dóna la sensació que l’artista, tot i ser alt i gros, ens està mostrant de forma subtil la seva vulnerabilitat. Podria ser un exercici molt egocèntric però resulta molt interessant. Fins el 29 d’agost es podrà veure bona part de la seva obra a la Galeria Artevistas (Passatge del Crèdit, 4).

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print

La festa de la nit

16 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

embedded by Embedded Video

YouTube Direkt

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print

Mecano, última oportunitat

15 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

Ja sé que fa cinc anys que el van estrenar. Però fins aquest dimecres no m’he atrevit a anar a veure Hoy no me puedo levantar. Se’m va escapar a Madrid i aquí em feia mandra. M’agraden molt els musicals i tot el que llegia d’aquest em tirava enrere. Vaig tenir el meu moment Mecano però es va quedar en el passat. Així que no sóc fan. I amb les coses mal fetes, m’enfado. I no tenia ganes d’enfadar-me. Al mateix temps també he sentit durant tots aquests mesos a molta gent sortir del Teatre Tívoli encantada de la vida. Així que aprofitant l’oferta dels dies finals i abans que desaparegui de la cartellera, ahir em vaig atrevir a veure el muntatge.

Anava tan predisposat a que seria horrorós que no em va decebre. Fins i tot va haver-hi coses que em van agradar. És veritat: hi ha actors que no canten bé, altres ballen pitjor i -el que és pitjor- a alguns costa molt entendre’ls quan parlen. Però també hi ha ganes i bona voluntat. Al final, la gent s’ho passa bé i d’això es tracta. Així que jo també em vaig deixar portar.

De tot l’elenc si he de destacar alguna cosa per negativa són els ballarins. No és que ho facin malament… però quant mal ha fet Fama ¡a bailar!. On són els homes masculins que ballen amb gràcia? La ploma està bé però no si fas de mecànic masculí que perd el cul per una joveneta… tot i així, si voleu passar una estona entretinguda i refrescar en la vostra memòria algunes lletres de la infància o joventut, aprofiteu els pocs dies que queden. Més d’un es sorprendrà adonant-se que sap la lletra de cançons com No es serio este cementerio. Ay, els 80…

embedded by Embedded Video

YouTube Direkt

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print

You’re a homo

13 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

Havia d’arribar. Després de la seva excel.lent parodia de Telephone, la drag nord-americana Sherry Vine presenta la seva versió d’Alejandro de Lady Gaga.

El resultat és un vídeo divertit però també amb missatge. Algunes de les cares que apareixen us sonaran a les persones que vau tenir l’oportunitat de veure al passat festival Fire!! el documental Outrage (Kirby Dick, 2009), la hipòcrita història d’alguns polítics dels Estats Units que estan a l’armari però que activament fan campanya contra els drets del col.lectiu LGBT. Honey, you’re a homo.

embedded by Embedded Video

YouTube Direkt

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print

Els Turtle a l’església del Pi

12 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

embedded by Embedded Video

YouTube Direkt

Tal i com estava anunciat, aquest divendres la Turtle Creek Chorale va actuar a l’església de Santa Maria del Pi, a Barcelona. Una setantena d’homes del cor de Dallas van oferir un concert gratuït que va ser sobretot calorós. No sé de qui va ser la idea de fer allà el recital però aquests xicots texans gairebé es desfan amb l’alta temperatura del recinte. Ni els cantants ni el públic va poder deixar de suar. Algú repartint ventalls hagués estat molt benvingut.

Tot i així van oferir un recital entretingut on va barrejar peces sacres, operístiques, de musicals i cançons pop. El nombrós cor gai es va ficar al públic a la butxaca amb les seves interpretacions de clàssics com el Nessun dorma però també amb temes de musicals com El hombre de La Mancha o Els miserables. Tot i que havien promès temes pop com I gotta feeling dels Black Eyed Peas, aquesta cançó no va arribar a sonar. En canvi, si que van cantar Gone too soon de Michael Jackson.

El concert va finalitzar amb el popular tema del musical La cage aux folles, I am what I am, himne gai que va popularitzar Gloria Gaynor. No té gaire bona qualitat però podeu veure aquesta interpretació en el vídeo que obre aquest apunt. Va ser un punt i final simpàtic per un concert curiós que potser hagués merescut un emplaçament més adequat.

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print

La Penúltima compleix cinc anys

9 juliol 2010 per Josep Maria Sarri

El popular bar del Raval està d’aniversari. I per celebrar-ho aquest divendres ha decidit tancar portes i traslladar-se a la discoteca Martin’s. Allà celebraran avui una festa glam. Hi haurà catifa vermella, photocall i lluentons. Sobretot, lluentons. Esperem també que els responsables del bar agafin tota la seva col·lecció de Barbies i Kens i la traslladin al Passeig de Gràcia perquè tot el seu públic es trobi com  a casa. La gent de La Penúltima té ganes de liar-la i aquesta serà la seva gran nit. Moltes felicitats i per molts anys!

Share and Enjoy:
  • email
  • Facebook
  • Twitter
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Print